Bloc sobre Ciències de la Natura escrit per Antoni Cassany, professor de l’IES Vicenta Ferrer Escrivà de València
Casualment acabe de llegir aquesta entrada del sempre recomanable bloc CENTPEUS i mira per on parla de desnaturalització de les proteïnes o dels enzims, així que pense que podríeu llegir-lo
Un dels problemes que té ser un nen petit és que de tant en tant et fas esgarrinxades, et peles els genolls o et fas un trau al cap. Habitualment, i per sort, no són lesions greus, però cal fer-hi algunes cures. Sobretot cal netejar i desinfectar per evitar que una rascada sense importància esdevingui l’origen d’una infecció de conseqüències imprevisibles. I aquí es planteja un dubte quasi existencial. A la ferida cal posar-hi alcohol? O millor aigua oxigenada?Jo sempre ho havia tingut molt clar. L’alcohol picava moltíssim, de manera que la meva opció era l’aigua oxigenada, que feia una bromera espectacular, però que de fet, no pica. Però, és clar, aquest no és un motiu de pes a l’hora de triar (encara que per a mi si que ho fos).
El que passa a les ferides lleus és que es trenca la pell, una barrera pràcticament impenetrable per la majoria de microorganismes. I a la ferida, amb tota seguretat hi ha un bon grapat de bacteris que estaran encantats de mirar de colonitzar el nostre organisme. Per tant, la primera cosa que cal fer és netejar la ferida. I he dit netejar i no desinfectar conscientment. La millor opció per començar és aigua. Molta aigua. Cal treure les restes de materials estranys que puguin quedar. Normalment terra en el cas de les criatures, però poden ser restes de rovell, de paper o del que sigui. Cada partícula és un focus d’infecció garantida. En realitat aigua i sabó és el millor, però si la ferida és important, el sabó pot coure molt. Aigua freda és ideal, perquè si hi ha una mica de sang, el fred causa vasoconstricció i facilita que deixi de sagnar.
Però un cop neta, ja cal triar l’antisèptic que hi posarem. Als hospitals i les ambulàncies en tenen de més sofisticats, però a les cases bàsicament hi ha alcohol i aigua oxigenada.
L’alcohol de la farmaciola és etanol amb algun compost afegit per donar-li mal gust i que no se’l beguin. Quan el posem a la ferida el que fa és alterar l’estructura de les proteïnes. Tècnicament se’n diu “desnaturalitzar-les”, però simplement es tracta que la manera com estaven plegades a l’espai queda alterada i deixen de funcionar. I si la majoria de proteïnes deixen de funcionar, les cèl·lules no poden mantenir el metabolisme i es moren. I qui diu cèl·lules, diu bacteris. De manera que amb l’alcohol matem els bacteris, encara que també les nostres pròpies cèl·lules de la ferida. No és una gran mortaldat, òbviament, però per això pica tant. I un problema és que pot costar més que cicatritzi ja que les proteïnes que haurien de fer-ho les hem desnaturalitzat amb l’alcohol. No passa res, perquè el cos ja en portarà altres, però sempre es retarda una mica la curació.
En realitat l’alcohol és ideal per netejar la pell abans de fer una ferida., per exemple quan anem a posar una injecció. L’alcohol matarà part dels bacteris que hi ha a la superfície i a més com que s’evapora molt de pressa, ja no molestarà després. També va bé per netejar el material amb el que tocarem les ferides.
L’altra possibilitat és l’aigua oxigenada. Si la molècula d’aigua té la fórmula H2O, la de l’aigua oxigenada és H2O2. En lloc d’un oxigen n’hi ha dos. Per això el nom, encara que el més tècnic seria peròxid d’hidrogen. El cas és que l’aigua oxigenada és una molècula molt reactiva i alguns dels productes que genera, com el radical hidroxil, són encara més tòxics. En realitat és tan tóxica que la que fem servir està dil·luida al 3%. Tots aquests compostos que es generen, reaccionen amb proteïnes i altres molècules de la cèl·lula i les modifiquen causant també que el metabolisme s’alteri i la cèl·lula mori. De nou, això serveix per les nostres cèl·lules o pels bacteris.
En aquest cas el problema és que el cos té mecanismes molt bons per eliminar l’aigua oxigenada. Tenim un enzim, anomenat catalasa que la transforma en aigua i oxigen. De fet, l’espuma blanca que surt en posar l’aigua oxigenada a una ferida és causada per l’oxigen que allibera la catalasa en eliminar l’aigua oxigenada. Ah! I molts bacteris també tenen la seva pròpia catalasa. Tot plegat fa que la seva efectivitat sigui limitada. (Però va bé per netejar taques de sang!)
Hi ha qui creu que ni una cosa ni l’altre, però potser això sigui exagerat. Si la ferida és lleu, sempre seran una ajudeta per eliminar uns quants microbis. I si és greu, el millor és anar al metge, que posarà agents antisèptics més efectius. Jo segueixo preferint l’aigua oxigenada per allò que no pica. Ves per on, al final si que és un argument!
En tot cas, el més important, allò que no es pot deixar, és aigua per netejar la ferida. Molta aigua freda. La resta és discutible, però netejar amb aigua és imperatiu.
Un dels múltiples serveis que la Comissió Europea posa a disposició de la ciutadania, és PLOTEUS (Portal on Learning Opportunities throughout the European Space), és a dir el portal europeu sobre oportunitats d’aprenentatge en tot l’espai europeu. Està inspirat en el principi de la lliure circulació de persones pel territori de la Unió Europea, i com que encara està en fase d’elaboració cal esperar que ben aviat pugui oferir la informació desitjada en tots els idiomes comunitaris, però de moment alguns apartats només es poden consultar en anglès.
El seu principal objectiu és oferir informació sobre com i què estudiar a Europa i, per això, està adreçat tant a l’alumnat com al professorat (i sobretot al professorat orientador), així com també als pares i mares dels i de les alumnes, i a les persones que vulguin compaginar el treball amb els estudis. Crec que els apartats que més poden interessar, són els següents:
- Informació sobre els diferents països europeus
- Informació sobre els sistemes educatius d’aquests països
- Cercador de centres educatius
- Programes d’intercanvis i ajudes
- Agència europea de la joventut
- Euroguidance (dedicat especialment al personal orientador)
Harry Thompson és l’autor de l’èpica novel·la “This Thing of Darkness” titulada en castellà com “Hacia los confines del mundo” (editorial Salamandra, 2007)
Excel·lent novel·la, ben documentada, en la qual es descriu la vida de Fitzroy, les seves discussions amb Darwin, el seu periple per mars, aleshores desconeguts, i el món intel·lectual de l’època (1828-1865)
Fitzroy i Darwin es van conèixer amb 23 i 21 anys respectivament. Darwin accedia a l’expedició que comandava Fitzroy com naturalista sense paga i recomanat pel naturalista Henslow a qui havia conegut a Cambridge. Ambdós gaudien d’un intel·lecte i curiositat enormes i malgrat les seves diferents temperaments, una sincera amistat unirà els homes, que comparteixen una mateixa passió per la ciència. Ambdós perseguien amb força la veritat, encara que el seu concepte de la veritat fou radicalment oposat. Mentre Fitzroy defensava les seves creences religioses i el “ordre natural de les coses”, Darwin madurà la teoria que li faria famós. Al llarg dels quatre anys que va durar el viatge en el Beagle, van poder debatre sobre les idees que van anar desenvolupant.
Però abans de conèixer i conviure durant quatre anys, Fitzroy ja havia estat més avall de l’Estret de Magallanes. El Beagle va iniciar el 1826 la seva primera travessia per aquestes aigües, amb el propòsit d’aixecar plànols exactes dels principals canals i fondaderos. Per Fitzroy va ser el seu primer viatge com Capità.
Confiant aconseguir la cristianització dels fueguinos (habitants de la Patagònia en aquelles latituds), Fitzroy es va portar amb si a Anglaterra a tres joves indígenes. La seva intenció era adoctrinar i retornar a la seva terra, per on difondre l’evangeli entre els seus paisans.
De no haver existit Darwin, avui possiblement la figura de Fitzroy gaudiria de reconeixement mundial doncs entre altres èxits se li reconeix com el pare de la metereología moderna. Malauradament la seva vida va acabar en suïcidi. En qüestions meteorològiques, Fitzroy va ser un home insòlitament avançat al seu temps.
A banda d’inventar el pronòstic del temps, la contribucuón de Fitzroy a la història marítima va ser considerable. Les seves cartes de navegació de la Patagònia, Xile, les Maldives i Terra del Foc eren tan exactes que han seguit utilitzats fins fa ben poc: només la fotografia aèria ja aconseguit millorar la seva extraordinària precisió.
Lectura molt recomanable: una biografia novel·lada de Fitzroy i Darwin i de la seua època, un relat d’aventures quan hi havia encara món per descobrir, una reflexió sobre el canvi que va suposar per a la humanitat la “revolució industrial”, fragments novel·lats dels llibres de Darwin. 800 pàgines que no cansen.
El Museum of Science at Boston ofereix una fantàstica web interactiva sobre l’origen de la vida
Exploring Lifes Origins presenta una línia temporal de l’evolució de la vida i pàgines on poder entendre el món RNA and construir protocel·lules amb una fantàtica animació de la replicació d’aquestes protocèl·lules
Adam Rutherford hears that science teachers are increasingly confronted by questions about creationism and intelligent design. Some avoid the issue altogether rather than risk upsetting religious sensitivities. Rutherford supports calls for teachers to take on the issue and make evolution a priority in science teaching. But, despite his own atheism, he discovers how religious arguments can play a relevant role in explaining scientific theories
Via el Blog d’en Pablo Casado (Apolion) m’arriba aquest video ben currat que ens transporta per la història dels telèfons mòbils… quants d’aquests han passat per les vostres mans o dels vostres amics? I potser d’algun se n’ha parlat massa i tot 
Ves a la pàgina del proyecto biosfera (l’enllaç s’obrirà a una altra finestra perquè puguis tenir aquestes instruccions a la vista.) Comença la introducció i a continuació fes les activitats que hi ha a contenidos una rera l’altra. Pitja el botó de qualificació en haver acabat cada pantalla i passa a la següent
Després fes les altres activitats que surten a actividades (n’hi ha moltes, fes-ho amb bones.)
Visit this page (link opens in a new window) and read the six-part introduction first.
Then proceed to the activities.
When you finish, try this activity, this revision bite and this quiz.
