Nov
23
Filed Under (Uncategorized) by biogeovfe on 23-11-2006


Omnis cellula és una associació sense ànim de lucre amb seu a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, integrada per estudiants universitaris de primer, segon i tercer cicle de tot el territori català. L’objectiu principal d’Omnis cellula és la comunicació de la ciència en llengua catalana en tots els seus formats i estils.

Amb aquesta determinació, Omnis cellula publica la revista de divulgació científica que porta el mateix nom, adreçada als estudiants de Biologia, Bioquímica, Medicina i Ciències Ambientals, als seus professors, als investigadors i a tothom que estigui interessat en aquestes disciplines científiques.

Altra revista publicada per aquesta assiciació és EUREKA. Eureka és la primera revista gratuïta de divulgació científica i humanística. El primer número va sortir a Barcelona el 21 de novembre amb un tiratge de 100.000 exemplars. La podeu obtenir en forma electrònica en format .pdf.
En el número 9 d’eureka s’ explica d’una forma amena i entretinguda què és i per a què serveix el sexe i la reproducció. El sexe és part fonamental de la nostra biologia i entendre’l ens ajuda a entendre la nostra naturalesa. Al fons de la natura més viva hem anat en un article molt gràfic sobre els volcans. I perquè tingueu a casa el vostre propi volcà, a la secció experimenta us ensenyem com fer-ne un. En aquest número, les lletres estan protagonitzades per dos grans personatges històrics: Buda i Che Guevara.
descarregar revista nº 9 (pdf)

.

Nov
23
Filed Under (Uncategorized) by biogeovfe on 23-11-2006

Ací teniu una altra pàgina, amb animacions sobre temes de bioquímica i cèl·lula publicada de la universitat ‘Alcalà. Són prou senzilles i estan en castellà, així que crec que us seran profitoses. A continuació en teniu un llistat

Aspectes tècnics: algunes animacions requereixen els reproductors Flash, Shockwave o QuickTime . Més detalls.

Aigua i tampons

  • nº1 Enllaços d’hidrògen entre molècules d’aigua. [26 kb]
  • nº2 Equilibri de ionització d’un àcid dèbil i capacitat tamponant. [13 kb]

  • Carbohidrats

    • nº1 Interconversió de les formes alfa i beta de la glucosa en aigua. [15 kb]


    Proteïnes

    • nº1 Nivells estructurals de las proteïnes. [11 kb]
    • nº2 Plegament de les proteïnes: efecte hidròfob. [9 kb]


    Membranes

    • nº1 Moviment de lípids i proteïnes en una membrana. [49 kb]
    • nº2 Fluidesa de la membrana. [16 kb]
    • Transport a través de membranes:
      • nº3 Difusió. [7 kb]
      • nº4 Uniporte. [21 kb]
      • nº5 Simporte. [12 kb]
      • nº6 Antiporte (co-transport bidireccional). [18 kb]
      • nº7 Osmosi. [121 kb]
      • nº8 Canale. [13 kb]
      • nº9 ATPasa. [16 kb]
      • nº10 Transport actiu secundari. [60 kb]


    Activitat enzimàtica

    • nº1 Canvi conformacional. [9 kb]
    • nº2 Estat de transició. [11 kb]
    • nº3 Proximitat i orientació. [18 kb]
    • nº4 Interacció química. [29 kb]
    • nº5 Ruta bioquímica. [18 kb]
    • nº6 Al·losterisme. [11 kb]


    Metabolisme

  • nº1 Transport electrònic mitocondrial. [13 kb]
  • nº2 Transport electrònic fotosintètic. [16 kb]
  • nº3 ATP sintasa. [28 kb]
  • nº4 Mecanisme de l’ATP sintasa. [17 kb]
  • nº5 Ruta de receptor, proteína G, adenililciclasa, cAMP, proteïna quinasa A y proteïna fosforilable. [14 kb]

  • Transport intracel·lular

  • nº1 Proteïnes motores: fonament. [6 kb]
  • nº2 Transport vesicular: cinesina i dineïna. [7 kb]
  • nº3 Lliscament de microtúbuls: dineïna. [5 kb]

  • Replicació del DNA

    • nº1 Esquema general del procés i enzims implicats. [59 kb]
    • nº2 Components del DNA i reacció de replicació. [246 kb]
    • nº3 El procés de replicació (en procariotes). [565 kb]
    • nº4 Ejercici de complementarietat. [93 kb]
    • nº5 Avanç de les forquilles y síntesi de les cadenes conductora i retardada.
    • nº6 Model del replisoma i elongació. [332 kb]
    • nº7 Esquema general del procés i enzims implicats. [76 kb]


    Transcripció del DNA: síntesi de RNA

    • nº1 Esquema general del procés; inclou qüestions al final. [24 kb]
    • nº2 Esquema general del procés. [184 kb]
    • nº3 Inici de la transcripció por la RNA polimerasa II. [175 kb]
    • nº4 Operó lactosa [1597 kb]
    • nº5 Esquema general del procés. [42 kb]
    • nº6 Regulació de l’inici: complex de preiniciació. [2286 kb]
    • nº7 Esquema general del procés. [161 kb]


    Maduració del RNA

    • nº1 Vista global de l’eliminació d’introns d’un pre-mRNA.
    • nº2 Model de formació de l’ajustosoma i detall del tall y empalme del pre-mRNA.


    Traducció: síntesi de proteïnes

    • nº1 Iniciació, elongació i finalització. [392 kb]
    • nº2 Elongació y finalització.[1740 kb]
    • nº3 Síntesi de proteïnes en procariotes [1349 kb]
    • nº4 Iniciació en eucariotes. [152 kb]
    • nº5 Esquema general del procés.. [39 kb]


    Processos de postraducció

    • nº1 Trànsit de proteïnes pel retícle. [49 kb]


    Processos cel·lulars

    • nº1 Mitosi. [29 kb]
    • nº2 Meiosi. [60 kb]
    • nº3 Fagocitosi. [26 kb]


    Centrifugació

    • Centrifugació per velocitat de sedimentació
      • nº1 Procés experiental [941 kb]
      • nº2 Separació de les molècules al llarg del gradient.


    Electroforesi

    • Electroforesi d’àcids nucleics en gel [1221 kb]
    • Altra, explicant i simulant tot el procés. [726 kb]


    Hibridació

    • Hibridació d’àcids nucleics [580 kb]

    La diferència genètica humana, deu vegades més gran que hom no creia
    La descoberta, en què han participat investigadors catalans, s’acaba de publicar a Nature

    Un consorci format per investigadors catalans, britànics, canadencs, japonesos i nord-americans ha descobert que la seqüència del genoma humà és molt més variable que hom no es pensava quan es va completar el mapa genètic (pdf), fa cinc anys. Val a dir, tal com explica un article de la revista Nature, la diferència genètica entre els homes és deu vegades més gran que no es pensaven fins ara els investigadors.

    La recerca

    Els investigadors, entre els quals hi ha Lluís Armengol, Juan Ramón González, Mònica Gratacòs i Xavier Estivill, del Centre de Regulació Genòmica (CRG), han treballat amb mostres d’individus de l’Àfrica, Àsia i Europa i han dut a terme l’estudi sobre variabilitat genètica més exhaustiu que s’hagi fet mai. La recerca demostra que no hi ha una sola seqüència del genoma humà, sinó un conjunt de seqüències diferents que difereixen en més de vint milions de nucleòtids.

    Possibles aplicacions mèdiques

    Així doncs, els científics han descobert mil quatre-centes zones de la seqüència genètica que variaven d’un individu a un altre i que n’hi havia que marcaven adés la susceptibilitat, adés la resistència, a moltes malalties, com la sida. El descobriment pot servir, doncs, per establir les causes de moltes malalties, preparar medicaments més eficaços, prevenir defectes des del naixement i millorar la diagnosi pre-natal, etc.

    Font: VILAWEB

    La diferència genètica humana, deu vegades més gran que hom no creia
    La descoberta, en què han participat investigadors catalans, s’acaba de publicar a Nature

    Un consorci format per investigadors catalans, britànics, canadencs, japonesos i nord-americans ha descobert que la seqüència del genoma humà és molt més variable que hom no es pensava quan es va completar el mapa genètic (pdf), fa cinc anys. Val a dir, tal com explica un article de la revista Nature, la diferència genètica entre els homes és deu vegades més gran que no es pensaven fins ara els investigadors.

    La recerca

    Els investigadors, entre els quals hi ha Lluís Armengol, Juan Ramón González, Mònica Gratacòs i Xavier Estivill, del Centre de Regulació Genòmica (CRG), han treballat amb mostres d’individus de l’Àfrica, Àsia i Europa i han dut a terme l’estudi sobre variabilitat genètica més exhaustiu que s’hagi fet mai. La recerca demostra que no hi ha una sola seqüència del genoma humà, sinó un conjunt de seqüències diferents que difereixen en més de vint milions de nucleòtids.

    Possibles aplicacions mèdiques

    Així doncs, els científics han descobert mil quatre-centes zones de la seqüència genètica que variaven d’un individu a un altre i que n’hi havia que marcaven adés la susceptibilitat, adés la resistència, a moltes malalties, com la sida. El descobriment pot servir, doncs, per establir les causes de moltes malalties, preparar medicaments més eficaços, prevenir defectes des del naixement i millorar la diagnosi pre-natal, etc.

    Font: VILAWEB

    Nov
    08
    Filed Under (Uncategorized) by biogeovfe on 08-11-2006

    Una de les divisions de The Mc Graw Hill Companies, dedicada a la publicació de llibres pels ensenyaments superiors i anomenada Mc Graw Hill Higher Education, presenta de forma gratuïta una sèrie d’animacions sobre diferents aspectes que es tracten en les matèries de Biologia i Biologia Humana de batxillerat i primers cursos universitaris.Totes elles estan comentades tant en àudio com en text en anglès, i això les fa encara més interessants ja que crec és una bona forma d’anar acostumant a l’alumnat en la utilització de la llengua anglesa en les matèries científiques.

    Del llistat de totes les animacions disponibles, hom ha seleccionat les següents com a més apropiades per a estudiants de batxillerat:

    - Lisosomes

    - Bomba de sodi-potassi

    - Endocitosi i exocitosi

    - Regulació enzimàtica

    - Inhibició enzimàtica

    - Cadena de transport electrònic i síntesi d’ATP

    - Fotofosforilació cíclica i acíclica

    - Transport electrònic i síntesi d’ATP durant la fotosíntesi

    - Mitosi i citocinesi

    - Replicació bidireccional de l’ADN

    - Forqueta de replicació de l’ADN

    - Experiment d’en Meselson i Stahl

    - Addició de nulceòtids durant la replicació de l’ADN

    - Biosíntesi de proteïnes

    - Control de l’expressió genètica als eucariotes

    - Control del cicle cel·lular

    - Replicació del virus de la SIDA

    - Tractament del virus de la SIDA

    - Cicle vital del Plasmodium causant de la malària

    - Comparació de mitosi i meiosi

    - Transmissió sinàptica

    - Potencial de membrana i potencial d’acció

    - Propagació del potencial d’acció

    - Funcionament de les unions neuromusculars

    - Espermatogènesi

    FONT DE LA NOTÍCIA: http://stublogs.com/

    Nov
    05
    Filed Under (Uncategorized) by biogeovfe on 05-11-2006

    La formulació química és un dels vostres punts febles en l’estudi de la bioquímica, però això té solució: José Carlos Alonso Quevedo, professor de Física i Química de l’IES Ricardo Mela (Vigo) ha publicat una pàgina web (Formulación de Química Orgánica), que tracta de la formulació química orgànica a nivell d’ESO i de Batxillerat. Crec que és tan útil com la que el mateix professor dedica a la formulació de química inorgànica i, com en aquest cas, és aconsellable fer primer una ullada a la pàgina d’introducció, i després ja es poden consultar les pàgines dedicades als apartats més concrets com són:

    - Conceptes previs

    - Tipus de funcions orgàniques

    - Alcans

    - Alquens

    - Alquins

    - Hidrocarburs cíclics

    - Hidrocarburs aromàtics

    - Halogenurs d’alquil

    - Alcohols

    - Fenols

    - Èters

    - Aldehids

    - Cetones

    - Àcids carboxílics

    - Èsters

    - Amines

    - Amides

    - Nitrocompostos

    - Nitrils

    - Recopilació d’exercicis

    - Models moleculars

    - Taula periòdica