Nov
29
Com no estava massa concençut amb el model de paper d’ADN que us havia passat en classe i, em va sorprendre molt el vostre interés per fer-ho, us informe de 2 models diferents que he descobert en internet. sS esteu interessat,s podeu canviar de model i …. espere els vostres resultats

Model “JAPONES”.

Es pot fer amb cartolines a partir d’aquest model que pot imprimir-se en A4. El text està en japonés però els gràfics s’entenen perfectament. Queda molt bé com podeu veure en les diapositives que feren en un centre de secundària. També hi ha altre model un poc més gran en aquesta pàgina (fixeu-vos en els númreos, ja que la resta està en japonés)

Model “50 years

Entre en aquesta web, baixeu-vos el model en format PDF i seguiu les instruccions (en anglés). aparentment, sembla molt més complet que els anterior, encara que és un poc més complicat.

AH i si us agradat això de fer passes de diapositives d’una forma senzilla, ací teniu la pàgina que us permetrà fer-ho

UNA HISTÒRIA DE L’EVOLUCIÓ ALS NOSTRES DIES

EL PICO DEL PINZÓN Jonathan Weiner Galaxia Gutenberg (2002) -The beak of the Finch (1994)-

Fa poc acabe de llegir per segona vegada aquest llibre. En una illa deserta, al remot arxipèlag de les “Galápagos” , on Darwin prengué les primeres idees sobre l’evolució, dos científics, Peter i Rosemary Grant, han passat vint anys observant la vida de generacions de pinsans. Els seus estudis han demostrat la veritable forçad e la teoria de Darwin, perquè entre els pinsans de l’illa Dafne Mayor, la selecció natural no és ni estranya ni lenta, sino un fet habitual que no s’atura mai.
En aquesta història fascinant – de fet el llibre va guanyar un premi Pulitzer- l’autor segueix les experiències dels científics , alhora que relaciona el seu dia a dia amb els escrits de Darwin. Una obra mestra d’alta divulgació cientifica, escrita amb elegància i passió que no us deixarà indiferents

Un dels millors llibres de divulgació científica que he llegit. Després de llegir-lo, voldrieu estar treballant, encara que fos per uns pocs dies a l’illa de Dafne Menor. Molt recomanable per aquells que volen dedicar-se en un futur al món de la biologia i la ciència en general

Un llibre ideal per a una lectura en les festes de Nadal. No és barat, però paga la pena. Si voleu compar-lo ací teniu més informació. Supose que també el podreu trobar en una biblioteca.
També he trobat una guia de lectura (en anglés, I’m sorry)
i una presentació PowerPoint que podeu descarregar-vos

BeakoftheFinch
BeakoftheFinch.ppt
Hosted by eSnips

EL PICO DEL PINZÓN Jonathan Weiner Galaxia Gutenberg (2002) -The beak of the Finch (1994)-

Fa poc acabe de llegir per segona vegada aquest llibre. En una illa deserta, al remot arxipèlag de les “Galápagos” , on Darwin prengué les primeres idees sobre l’evolució, dos científics, Peter i Rosemary Grant, han passat vint anys observant la vida de generacions de pinsans. Els seus estudis han demostrat la veritable forçad e la teoria de Darwin, perquè entre els pinsans de l’illa Dafne Mayor, la selecció natural no és ni estranya ni lenta, sino un fet habitual que no s’atura mai.
En aquesta història fascinant – de fet el llibre va guanyar un premi Pulitzer- l’autor segueix les experiències dels científics , alhora que relaciona el seu dia a dia amb els escrits de Darwin. Una obra mestra d’alta divulgació cientifica, escrita amb elegància i passió que no us deixarà indiferents

Un dels millors llibres de divulgació científica que he llegit. Després de llegir-lo, voldrieu estar treballant, encara que fos per uns pocs dies a l’illa de Dafne Menor. Molt recomanable per aquells que volen dedicar-se en un futur al món de la biologia i la ciència en general

Un llibre ideal per a una lectura en les festes de Nadal. No és barat, però paga la pena. Si voleu compar-lo ací teniu més informació. Supose que també el podreu trobar en una biblioteca.
També he trobat una guia de lectura (en anglés, I’m sorry)
i una presentació PowerPoint que podeu descarregar-vos

BeakoftheFinch
BeakoftheFinch.ppt
Hosted by eSnips
Nov
28
Filed Under (ADN, animacions i videos, bioquímica, laboratori) by biogeovfe on 28-11-2008

Aquesta és l’experiència que volia fer amb vosaltres al laboratori. De moment us pose un vídeo. Com veieu, no sembla massa difícil. Esperem poder-ho fet proximanent a l’institut

Nov
28
Filed Under (batxillerat, general, informació, llibres ciència, recursos educatius) by biogeovfe on 28-11-2008

Google ens presenta una eina molt interessant per cercar informació. la possibilitat d’accedir a millers de llibres, la majoria dels quals tenen un accés limitat, però que ens poden proporcionar la informació que necessitem en eixe moment. solament hem d’entrar en http://books.google.es/books?hl=ca i escriure el nom del llibre o de l’autor que ens interessa, tal com podeu comprovar en la imatge que teniu a sota. Hi ha tres possibilitats: llibres amb accés total, amb accés parcial o sense accés (encara que tenim informació per poder-lo adquirir)

Una vegada feta la cerca, podem accedir al llibre i també,  feu clic a l’enllaç “Afegeix-lo a la meva biblioteca”, emmagatzemar o compartir els llibres que ens interessen.

Proveu vosaltres. Per exemple el llibre “Fonaments de bioquímica” de Juli Peretó, publicat per la Universitat de València

Nov
28
Filed Under (TIC, llibres ciència, recursos educatius) by biogeovfe on 28-11-2008

Des d’aquesta pàgina podeu consultar de forma gratuïta un bon llibre de biologia general. Recomanat per a alumnes de segon de batxillerat i primer de biològiques. Presenta nombroses il·lustracions de molt bona qualitat


Nov
27
Filed Under (ADN, Material Classe, TIC, recursos educatius) by biogeovfe on 27-11-2008

Ací teniu informació adicional.

Documents:
Instruccions per al muntatge (en anglés)

origami_inst
origami_inst.pdf
Hosted by eSnips

Plantilla a color

ori_color
ori_color.pdf
Hosted by eSnips

Plantilla blanc i negre

ori_bw
ori_bw.pdf
Hosted by eSnips

També us passe una web on podreu veure imatges d’alumnes de segon de batxillerat el professor dels quals també els va encomanar fer un model de la doble hèlix

Nov
27
Com vaig dir en classe, els alumnes podreu triar les activitats relacionades amb el tema de l’ADN. Aquesta activitat us ensenyarà com va ser la història del descobriment de l’estructura de la doble hèlix. Per això haureu de navegar dins de la fantàstica pàgina www.dnai.org i contestar una sèrie de senzilles preguntes. Les qüestions són senzilles, però les haures de respondre a partir del que haureu llegit i escoltat en anglés. Tranquis que les pelis són subtitulades. A més, sempre podreu “fardar” davant de la profe d’anglés)
Aquest treball l’haureu de presentar el dia 10 de sesembre (hi ferem l’examen si no passa res) i podeu contestar en la llengua que més us agrade
En primer lloc teniu un document .doc que us explica breument el que cal fer.

Finding_structure
Finding_structure….
Hosted by eSnips

Després teniu un document .PDF amb el puzzzle fet, però on fa falta escriure el científic responsable dels descobriments de cada peça.

puzzle_ADN
Hosted by eSnips

ânim i a treballar!!!!!!. Com diria l’Obama. YES, WE CAN

Nov
27

Ja fa molts anys, i l’experiència docent així ho demostra, el primer trimestre de curs és el moment on es concentren les vagues dels estudiants. Els motius -malhauradament sempre hi ha motius- van canviant. Ara ja no és creïble fer una vaga per protestar contra les PAAU, ja que el 97% dels alumnes presentats les aproven. En aquests dos darrers anys, el motiu és Bolònia. No vull ni pensar que respondrien molts dels meus alumnes si els preguntara el significat d’aquesta paraula. O, fins i tot, els fera localitzar aquesta ciutat italiana en un mapa.
És cert que la majoria de la gent no sap gaire d’aquest nou model d’organització dels estudis universitaris arreu d’Europa. Els mitjans de communicació estan molt més interessats en altres temes i tots estem molt desinformats.

En un bloc seriós de ciència Evolucionarius.com podeu llegir tres notícies al voltant del tema d’estudis universitaris, ciència i Bolònia, a més de les opinions personals de l’autor d’eixe bloc. Les notícies també tenen comentaris sucosos.

En fi, un material que us pot fer reflexionar al voltant d’aquest tema que de bon segur afectarà directament les vostres vides.
Sempre podeu visitar la wikipèdia per veure què diu del procés de Bolònia o en aquesta pàgina, on veureu el seu desenvolupament històric. En aquesta web teniu TOTS els documents. En Google hi ha centenars de pàgines que expliquen les crítiques a aquest procés

Nov
27
Filed Under (Material Classe, altres blocs, bioquímica) by biogeovfe on 27-11-2008

Us transcric un interessant article sobre l’estructura terciària de l’ADN que que trobat en un bloc anomenat CENTPEUS

Imagineu que un bon dia us fan un encàrrec. Heu d’agafar un cable de 2 mil·límetres de gruix i de mil quilòmetres de llargada i l’heu d’empaquetar d’una manera compacta, manejable i que no es faci embolics. A més, cal poder desempaquetar-lo i tornar-lo a empaquetar tantes vegades com calgui i sempre de la mateixa manera. I tot s’haurà de fer de manera automàtica.

Doncs aquest és el problema al que es van enfrontar les nostres cèl·lules fa molt de temps. Les mides són proporcionals, però la idea és la mateixa: Com empaquetar l’ADN que tenim dins les nostres cèl·lules. Penseu que una cèl·lula fa una mil·lèsima de mil·límetre, però l’ADN que hi ha dins cada una d’elles mesura un metre de llargada!

En realitat, aquesta és la mida que tindria si estigués completament estirat. El gruix, però, seria d’uns pocs àtoms. En tot cas, l’ADN mai està així. Normalment està una mica empaquetat. Hi ha unes proteïnes anomenades histones que s’encarreguen d’això. Les histones agafen una forma com de plat, o de cilindre molt baixet, i l’ADN s’enrotlla al seu voltant donant-li un parell de voltes a cada histona. Podeu imaginar que si seguíssim la doble hèlix de l’ADN veuríem que dona dues voltes a una histona, segueix una mica, i dona dues voltes a una altra histona, i així anar fent. Al final el resultat és com un collaret d’histones unides per un fil d’ADN.

Normalment el tenim així. Però aquesta és una estructura dinàmica. Per expressar els gens que calgui, l’ADN s’ha de separar de la histona durant una estona, fer unes quantes còpies d’ARN i desprès tornar-se a enrotllar. I això en el tros d’ADN correcte i en el moment oportú. Una maquinària bioquímica extraordinària en la que participen centenars de proteïnes diferents treballant de manera coordinada.

De fet, les histones son algunes de les proteïnes que fan una feina més important. Per això són molt estables. Les proteïnes estan fetes d’aminoàcids, que poden presentar més o menys diferències entre espècies. Doncs entre alguna histona humana i la seva equivalent en els pèsols tant sols hi ha un únic aminoàcid de diferència!

Però quan la cèl·lula s’ha de dividir, l’ADN es duplica i ha d’anar cada copia a una de les dues cèl·lules que sortiran de la divisió. Per això s’empaqueta millor en cromosomes. Un cromosoma és el collaret d’ADN i histones, però tornat a enrotllar sobre si mateix, com un solenoide, i desprès una miqueta més empaquetat. Tot plegat és facilita, perquè el metre d’ADN no és continuat sinó que està en uns quants fragments, que donen lloc als 23 parells de cromosomes. Bé, en realitat l’ADN s’ha duplicat, de manera que quan la cèl·lula es divideix tenim dos metres d’ADN!

Però l’ADN presenta altres problemes purament mecànics. Sempre es diu que és una doble hèlix, que això permet que les dues cadenes es separin, aleshores es pot fer la copia complementaria de cada una i així obtenim dues dobles hèlix. Un mecanisme enginyós i aparentment senzill. Però agafeu dos fils, enrotlleu-los l’un al voltant de l’altre (per obtenir una doble hèlix) i desprès intenteu separar-los obrint per un costat. De seguida veureu que no es pot, que la resta de l’hèlix es deforma i s’esclafa a no ser que sigui molt curta. I en aquest cas el que passa és que es posa a girar com un molinet.

Això també ho ha tingut que resoldre la cèl·lula. Hi ha uns enzims, anomenats helicases, que van fent talls a una de les cadenes, per tal que petits fragments puguin girar i així anar-se obrint.

L’esquema de la doble hèlix de l’ADN és d’una curiosa i elegant bellesa. Però la seva aparent simplicitat oculta una enorme complexitat que encara no coneixem del tot. I sempre és divertit recordar que si sumem l’ADN de totes les nostres cèl.lules, obtindriem un filament tant llarg com la distància de la Terra fins la Lluna!

Font de la notícia: centpeus