UNA HISTÒRIA DE L’EVOLUCIÓ ALS NOSTRES DIES

BeakoftheFinch.ppt

Hosted by eSnips

Aquesta és l’experiència que volia fer amb vosaltres al laboratori. De moment us pose un vídeo. Com veieu, no sembla massa difícil. Esperem poder-ho fet proximanent a l’institut

Google ens presenta una eina molt interessant per cercar informació. la possibilitat d’accedir a millers de llibres, la majoria dels quals tenen un accés limitat, però que ens poden proporcionar la informació que necessitem en eixe moment. solament hem d’entrar en http://books.google.es/books?hl=ca i escriure el nom del llibre o de l’autor que ens interessa, tal com podeu comprovar en la imatge que teniu a sota. Hi ha tres possibilitats: llibres amb accés total, amb accés parcial o sense accés (encara que tenim informació per poder-lo adquirir)

Una vegada feta la cerca, podem accedir al llibre i també,  feu clic a l’enllaç “Afegeix-lo a la meva biblioteca”, emmagatzemar o compartir els llibres que ens interessen.

Proveu vosaltres. Per exemple el llibre “Fonaments de bioquímica” de Juli Peretó, publicat per la Universitat de València

Ací teniu informació adicional.

Documents:
Instruccions per al muntatge (en anglés)

origami_inst.pdf

Hosted by eSnips

Plantilla a color

ori_color.pdf

Hosted by eSnips

Plantilla blanc i negre

ori_bw.pdf

Hosted by eSnips

També us passe una web on podreu veure imatges d’alumnes de segon de batxillerat el professor dels quals també els va encomanar fer un model de la doble hèlix

• La Universidad española, la peor de 17 países avanzados (El País, 18/11/2008)
• Suspenso en ciencia, matrícula en diversión (El País, 18/11/2008)
• La juventud: interesada en la ciencia, pero no en una carrera científica (Cordis, 20/11/2008)

En fi, un material que us pot fer reflexionar al voltant d’aquest tema que de bon segur afectarà directament les vostres vides.
Sempre podeu visitar la wikipèdia per veure què diu del procés de Bolònia o en aquesta pàgina, on veureu el seu desenvolupament històric. En aquesta web teniu TOTS els documents. En Google hi ha centenars de pàgines que expliquen les crítiques a aquest procés

Us transcric un interessant article sobre l’estructura terciària de l’ADN que que trobat en un bloc anomenat CENTPEUS

Imagineu que un bon dia us fan un encàrrec. Heu d’agafar un cable de 2 mil·límetres de gruix i de mil quilòmetres de llargada i l’heu d’empaquetar d’una manera compacta, manejable i que no es faci embolics. A més, cal poder desempaquetar-lo i tornar-lo a empaquetar tantes vegades com calgui i sempre de la mateixa manera. I tot s’haurà de fer de manera automàtica.

Doncs aquest és el problema al que es van enfrontar les nostres cèl·lules fa molt de temps. Les mides són proporcionals, però la idea és la mateixa: Com empaquetar l’ADN que tenim dins les nostres cèl·lules. Penseu que una cèl·lula fa una mil·lèsima de mil·límetre, però l’ADN que hi ha dins cada una d’elles mesura un metre de llargada!

En realitat, aquesta és la mida que tindria si estigués completament estirat. El gruix, però, seria d’uns pocs àtoms. En tot cas, l’ADN mai està així. Normalment està una mica empaquetat. Hi ha unes proteïnes anomenades histones que s’encarreguen d’això. Les histones agafen una forma com de plat, o de cilindre molt baixet, i l’ADN s’enrotlla al seu voltant donant-li un parell de voltes a cada histona. Podeu imaginar que si seguíssim la doble hèlix de l’ADN veuríem que dona dues voltes a una histona, segueix una mica, i dona dues voltes a una altra histona, i així anar fent. Al final el resultat és com un collaret d’histones unides per un fil d’ADN.

Normalment el tenim així. Però aquesta és una estructura dinàmica. Per expressar els gens que calgui, l’ADN s’ha de separar de la histona durant una estona, fer unes quantes còpies d’ARN i desprès tornar-se a enrotllar. I això en el tros d’ADN correcte i en el moment oportú. Una maquinària bioquímica extraordinària en la que participen centenars de proteïnes diferents treballant de manera coordinada.

De fet, les histones son algunes de les proteïnes que fan una feina més important. Per això són molt estables. Les proteïnes estan fetes d’aminoàcids, que poden presentar més o menys diferències entre espècies. Doncs entre alguna histona humana i la seva equivalent en els pèsols tant sols hi ha un únic aminoàcid de diferència!

Però quan la cèl·lula s’ha de dividir, l’ADN es duplica i ha d’anar cada copia a una de les dues cèl·lules que sortiran de la divisió. Per això s’empaqueta millor en cromosomes. Un cromosoma és el collaret d’ADN i histones, però tornat a enrotllar sobre si mateix, com un solenoide, i desprès una miqueta més empaquetat. Tot plegat és facilita, perquè el metre d’ADN no és continuat sinó que està en uns quants fragments, que donen lloc als 23 parells de cromosomes. Bé, en realitat l’ADN s’ha duplicat, de manera que quan la cèl·lula es divideix tenim dos metres d’ADN!

Però l’ADN presenta altres problemes purament mecànics. Sempre es diu que és una doble hèlix, que això permet que les dues cadenes es separin, aleshores es pot fer la copia complementaria de cada una i així obtenim dues dobles hèlix. Un mecanisme enginyós i aparentment senzill. Però agafeu dos fils, enrotlleu-los l’un al voltant de l’altre (per obtenir una doble hèlix) i desprès intenteu separar-los obrint per un costat. De seguida veureu que no es pot, que la resta de l’hèlix es deforma i s’esclafa a no ser que sigui molt curta. I en aquest cas el que passa és que es posa a girar com un molinet.

Això també ho ha tingut que resoldre la cèl·lula. Hi ha uns enzims, anomenats helicases, que van fent talls a una de les cadenes, per tal que petits fragments puguin girar i així anar-se obrint.