Ciències de la natura
Bloc sobre Ciències de la Natura escrit per Antoni Cassany, professor de l’IES Vicenta Ferrer Escrivà de València
UNA HISTÒRIA DE L’EVOLUCIÓ ALS NOSTRES DIES
Fa poc acabe de llegir per segona vegada aquest llibre. En una illa deserta, al remot arxipèlag de les “Galápagos” , on Darwin prengué les primeres idees sobre l’evolució, dos científics, Peter i Rosemary Grant, han passat vint anys observant la vida de generacions de pinsans. Els seus estudis han demostrat la veritable forçad e la teoria de Darwin, perquè entre els pinsans de l’illa Dafne Mayor, la selecció natural no és ni estranya ni lenta, sino un fet habitual que no s’atura mai.
En aquesta història fascinant - de fet el llibre va guanyar un premi Pulitzer- l’autor segueix les experiències dels científics , alhora que relaciona el seu dia a dia amb els escrits de Darwin. Una obra mestra d’alta divulgació cientifica, escrita amb elegància i passió que no us deixarà indiferents
Un dels millors llibres de divulgació científica que he llegit. Després de llegir-lo, voldrieu estar treballant, encara que fos per uns pocs dies a l’illa de Dafne Menor. Molt recomanable per aquells que volen dedicar-se en un futur al món de la biologia i la ciència en general
També he trobat una guia de lectura (en anglés, I’m sorry)
i una presentació PowerPoint que podeu descarregar-vos
 |
| BeakoftheFinch.ppt |
| Hosted by eSnips |
Google ens presenta una eina molt interessant per cercar informació. la possibilitat d’accedir a millers de llibres, la majoria dels quals tenen un accés limitat, però que ens poden proporcionar la informació que necessitem en eixe moment. solament hem d’entrar en http://books.google.es/books?hl=ca i escriure el nom del llibre o de l’autor que ens interessa, tal com podeu comprovar en la imatge que teniu a sota. Hi ha tres possibilitats: llibres amb accés total, amb accés parcial o sense accés (encara que tenim informació per poder-lo adquirir)
Una vegada feta la cerca, podem accedir al llibre i també, feu clic a l’enllaç “Afegeix-lo a la meva biblioteca”, emmagatzemar o compartir els llibres que ens interessen.
Proveu vosaltres. Per exemple el llibre “Fonaments de bioquímica” de Juli Peretó, publicat per la Universitat de València
És cert que la majoria de la gent no sap gaire d’aquest nou model d’organització dels estudis universitaris arreu d’Europa. Els mitjans de communicació estan molt més interessats en altres temes i tots estem molt desinformats.
En un bloc seriós de ciència Evolucionarius.com podeu llegir tres notícies al voltant del tema d’estudis universitaris, ciència i Bolònia, a més de les opinions personals de l’autor d’eixe bloc. Les notícies també tenen comentaris sucosos.
- La Universidad española, la peor de 17 países avanzados (El País, 18/11/2008)
- Suspenso en ciencia, matrícula en diversión (El País, 18/11/2008)
- La juventud: interesada en la ciencia, pero no en una carrera científica (Cordis, 20/11/2008)
En fi, un material que us pot fer reflexionar al voltant d’aquest tema que de bon segur afectarà directament les vostres vides.
Sempre podeu visitar la wikipèdia per veure què diu del procés de Bolònia o en aquesta pàgina, on veureu el seu desenvolupament històric. En aquesta web teniu TOTS els documents. En Google hi ha centenars de pàgines que expliquen les crítiques a aquest procés
Moltes vegades tenim un treball (o cançons, fotos, etc) massa gran que no podem posar en un email. Una alternativa és pujar-lo a Internet i emmagatzemar-lo en un disc dur virtual. Hi ha molts discs virtuals. Jo utilitze www.esnips.com.
Per poder fer ús d’aquesta eina us passe un tutorial en castellà creat per professors d’un CEP d’Andalucia als qui agraïm el seu esforç i el detall de fer pública aquesta informació tan valuosa
Dues revistes de divulgació adreçada a lalumnat. La primera, Eureka, presenta tot una sèrie d’articles de divulgació sobre diversos temes relacionat amb la ciència. La segona, Anfioxus, és una revista sobre evolució, escrita per professors i alumnes de centres de secundària de la Comunitat de Madrid
Una bona notícia pel que fa a l’estat de concienciació de la nostra societat (bé, com a mínim la catalana) és que és un tema recurrent dels programes televisius i, fins i tot, els de Prime time com és el cas de Polònia. Ací teniu una mostra
Josep Lluís Gallego ens aclareix què hem de fer amb els preservatius fets servir: un cop fet un nus, han d’anar al rebuig, mai al contenidor groc!
Avui fa 149 anys que es va publicar el famós llibre “On the Origin of Species by Means of Natural Selection, or the Preservation of Favoured Races in the Struggle for Life”
Potser llegir el llibre siga demanar massa a un estudiant de secundària, però podeu fer un viatge virtual dins del HMS Beagle, tal com va fer Darwin. solament has d’entrar en aquesta web del Natural History Museum de Londres
Casualment acabe de llegir aquesta entrada del sempre recomanable bloc CENTPEUS i mira per on parla de desnaturalització de les proteïnes o dels enzims, així que pense que podríeu llegir-lo
Un dels problemes que té ser un nen petit és que de tant en tant et fas esgarrinxades, et peles els genolls o et fas un trau al cap. Habitualment, i per sort, no són lesions greus, però cal fer-hi algunes cures. Sobretot cal netejar i desinfectar per evitar que una rascada sense importància esdevingui l’origen d’una infecció de conseqüències imprevisibles. I aquí es planteja un dubte quasi existencial. A la ferida cal posar-hi alcohol? O millor aigua oxigenada?Jo sempre ho havia tingut molt clar. L’alcohol picava moltíssim, de manera que la meva opció era l’aigua oxigenada, que feia una bromera espectacular, però que de fet, no pica. Però, és clar, aquest no és un motiu de pes a l’hora de triar (encara que per a mi si que ho fos).
El que passa a les ferides lleus és que es trenca la pell, una barrera pràcticament impenetrable per la majoria de microorganismes. I a la ferida, amb tota seguretat hi ha un bon grapat de bacteris que estaran encantats de mirar de colonitzar el nostre organisme. Per tant, la primera cosa que cal fer és netejar la ferida. I he dit netejar i no desinfectar conscientment. La millor opció per començar és aigua. Molta aigua. Cal treure les restes de materials estranys que puguin quedar. Normalment terra en el cas de les criatures, però poden ser restes de rovell, de paper o del que sigui. Cada partícula és un focus d’infecció garantida. En realitat aigua i sabó és el millor, però si la ferida és important, el sabó pot coure molt. Aigua freda és ideal, perquè si hi ha una mica de sang, el fred causa vasoconstricció i facilita que deixi de sagnar.
Però un cop neta, ja cal triar l’antisèptic que hi posarem. Als hospitals i les ambulàncies en tenen de més sofisticats, però a les cases bàsicament hi ha alcohol i aigua oxigenada.
L’alcohol de la farmaciola és etanol amb algun compost afegit per donar-li mal gust i que no se’l beguin. Quan el posem a la ferida el que fa és alterar l’estructura de les proteïnes. Tècnicament se’n diu “desnaturalitzar-les”, però simplement es tracta que la manera com estaven plegades a l’espai queda alterada i deixen de funcionar. I si la majoria de proteïnes deixen de funcionar, les cèl·lules no poden mantenir el metabolisme i es moren. I qui diu cèl·lules, diu bacteris. De manera que amb l’alcohol matem els bacteris, encara que també les nostres pròpies cèl·lules de la ferida. No és una gran mortaldat, òbviament, però per això pica tant. I un problema és que pot costar més que cicatritzi ja que les proteïnes que haurien de fer-ho les hem desnaturalitzat amb l’alcohol. No passa res, perquè el cos ja en portarà altres, però sempre es retarda una mica la curació.
En realitat l’alcohol és ideal per netejar la pell abans de fer una ferida., per exemple quan anem a posar una injecció. L’alcohol matarà part dels bacteris que hi ha a la superfície i a més com que s’evapora molt de pressa, ja no molestarà després. També va bé per netejar el material amb el que tocarem les ferides.
L’altra possibilitat és l’aigua oxigenada. Si la molècula d’aigua té la fórmula H2O, la de l’aigua oxigenada és H2O2. En lloc d’un oxigen n’hi ha dos. Per això el nom, encara que el més tècnic seria peròxid d’hidrogen. El cas és que l’aigua oxigenada és una molècula molt reactiva i alguns dels productes que genera, com el radical hidroxil, són encara més tòxics. En realitat és tan tóxica que la que fem servir està dil·luida al 3%. Tots aquests compostos que es generen, reaccionen amb proteïnes i altres molècules de la cèl·lula i les modifiquen causant també que el metabolisme s’alteri i la cèl·lula mori. De nou, això serveix per les nostres cèl·lules o pels bacteris.
En aquest cas el problema és que el cos té mecanismes molt bons per eliminar l’aigua oxigenada. Tenim un enzim, anomenat catalasa que la transforma en aigua i oxigen. De fet, l’espuma blanca que surt en posar l’aigua oxigenada a una ferida és causada per l’oxigen que allibera la catalasa en eliminar l’aigua oxigenada. Ah! I molts bacteris també tenen la seva pròpia catalasa. Tot plegat fa que la seva efectivitat sigui limitada. (Però va bé per netejar taques de sang!)
Hi ha qui creu que ni una cosa ni l’altre, però potser això sigui exagerat. Si la ferida és lleu, sempre seran una ajudeta per eliminar uns quants microbis. I si és greu, el millor és anar al metge, que posarà agents antisèptics més efectius. Jo segueixo preferint l’aigua oxigenada per allò que no pica. Ves per on, al final si que és un argument!
En tot cas, el més important, allò que no es pot deixar, és aigua per netejar la ferida. Molta aigua freda. La resta és discutible, però netejar amb aigua és imperatiu.
