Us transcric un article del molt recomanable bloc “CENTPEUS” sobre una biomolècula ja coneguda: la lactosa. Espere que us siga de profit.
Els humans som mamífers i, per tant, és comprensible que la llet sigui un aliment excel·lent pels infants. La llet materna conté tot el necessari per créixer i desenvolupar-se. Però a partir d’una determinada edat, la llet deixa de ser un aliment tan bo per moltes persones. A l’edat adulta, gairebé la quarta part de la població dels països mediterranis no tolera la llet. I a Àfrica aquesta intolerància arriba gairebé a la totalitat dels adults i pot aparèixer en els nens molt aviat, a partir dels dos o tres anys. De manera que, de vegades, la llet pot no ser tan sana com ens deia l’àvia.
En paraules tècniques es parla d’intolerància a la lactosa. Un quadre de dolors abdominals, diarrea, gasos, malnutrició i creixement lent en els nens i que es relaciona directament amb el consum de llet. L’aliment que ens dóna la vida en les primeres etapes de la vida, pot arribar a ser un problema important a partir de determinat moment.
El causant és la lactosa, que és el sucre que es troba principalment a la llet. A nivell molecular la lactosa és una molècula composta per dos sucres units: la glucosa i la galactosa. El cas és que per poder absorbir la lactosa primer cal trencar la unió dels dos sucres i després el cos absorbeix perfectament tant la glucosa com la galactosa. I de trencar aquesta unió s’encarrega una proteïna, un enzim anomenat lactasa, que fabriquen les cèl·lules del budell.
Els nens petits en tenen molta de lactasa, però a mida que ens fem grans n’hi ha que cada vegada en fan menys, alguns en fan molta menys i finalment hi ha qui deixa de fer-ne del tot. Aquí té la darrera paraula la genètica. Els nivells de lactasa que tindrem de grans depèn de la nostra herència genètica.
Però, és clar, si el budell deixa de fer lactasa, la molècula de lactosa no es trenca en dos i no la podem absorbir. De manera que es quedarà dins el budell. Això no tindria més importància sinó fos pel fet que els bacteris que viuen dins del nostre budell si que poden alimentar-se de lactosa. I quan ho fan, quan disposen de molta lactosa, doncs comencen a créixer més del que tocaria, a fermentar la lactosa i a generar productes residuals que no haurien de fer. Això és el que causa dany a les parets del budell, gasos i alteracions en les cèl·lules que s’encarreguen d’absorbir el menjar.
De manera que en poc temps no tan sols deixem d’absorbir la lactosa sinó que tot el mecanisme de captació d’aliments queda malmès.
La solució és aparentment senzilla. N’hi ha prou deixant de prendre llet. En ocasions també es poden prendre càpsules amb l’enzim, la lactasa, per ajudar a digerir la llet. Però en els casos severs d’intolerància, fins i tot una petita quantitat de lactosa pot ser suficient per causar problemes, i aleshores la vida es torna molt complicada, perquè moltíssims aliments incorporen derivats de la llet (entre ells la lactosa) en la seva composició. Molts embotits, cereals, productes precuinats, el pa, les sopes instantànies i fins i tot molts medicaments. Si un dia mireu la composició dels productes del supermercat us adonareu de com de difícil pot ser aconseguir una dieta sense res de derivats lactis.
I la causa d’aquesta pèrdua de l’enzim lactasa pot ser deguda al fet que abans de l’aparició de l’agricultura no era normal que els humans s’alimentessin de llet passat el període d’alletament. Com que l’enzim ja no era útil es substituïa per altres a mida que creixíem. No va ser fins l’aparició de l’agricultura quan va aparèixer una pressió positiva que afavorís mantenir l’enzim al budell durant més temps. Sembla que hi ha una certa correlació entre el moment en que va aparèixer l’agricultura en una població i els nivells i l’edat d’aparició de la intolerància a la lactosa.
Per això de vegades cal anar amb compte. Antigament s’enviava llet en pols per ajudar als nens d’Àfrica sense tenir en compte que per molts, a partir de certa edat aquella llet els causava més problemes que solucions.
La llet és un molt bon aliment, però això no vol dir que ho sigui sempre ni per tothom.
Font de la notícia
