Ja sé que de vegades és difícil haver d’escriure i, encara més, d’un manera pública. Però d’això és el que es tracta. Una bona manera d’aprendre i millorar és llegir els “mestres”. Un dels blocs que més m’agraden és el “Centpeus”, sobretot per la manera didàctica i amena d’introduir temes de divulgació científica. Acaba d’eixir un article sobre el Kilimanjaro i el canvi climàtic, amb el títol, “la fi d’un simbol“. A continuació el transcric. Llegiu-lo i preneu-lo com a model dels vostres escrits.

El seu nom està inevitablement lligat amb imatges de vida salvatge i amb novel·les de Hemingway. El Kilimanjaro, la muntanya africana per excel·lència, és d’una bellesa hipnòtica quan la mires des de la sabana de Kenya. És màgic admirar les neus perpetues cobrint la gran explanada del cim com a fantàstic horitzó per les imatges d’elefants, zebres i nyus que es mouen per la zona d’Amboseli. Si algun dia en teniu ocasió no us ho deixeu perdre.
Però, a més, mireu de fer-ho aviat. Aquest paisatge tant i tant característic sembla que té els dies comptats per causa, com no, de l’escalfament global. Tot i que les geleres del Kilimanjaro no eren desbordants com les alpines o les de l’Himàlaia, porten allà fa, al menys, onze mil anys. El motiu és l’altura de la muntanya. Més de cinc mil metres (de fet, quasi sis mil) que no està gens malament. Més alta que el Mont Blanc.
Que la gelera anava fent-se més i més petita es venia observant fa temps. Comparar les fotos de l’any 1993 amb les del 2000 és espectacular i alhora depriment. Les dades de l’any 1900 indiquen que la zona coberta pel gel era de dotze quilòmetres quadrats. Avui en dia en resten únicament dos. I el ritme de desgel cada vegada és més ràpid. Durant la primera meitat del segle XX retrocedia a ritme d’un 1 % anual. Però últimament ja va a gairebé el 3 % anual. El resultat és que on hi havia geleres eternes, ara hi ha terra erma.
Per desgràcia, aquesta muntanya no és una excepció. Simplement és la més característica d’Àfrica. Però el destí de les masses de gel d’aquell continent segueix un ritme semblant. D’Àfrica i de la resta del planeta.
Potser que aquesta desaparició generi algun canvi en el clima i el comportament de les aigües i la pluja de la regió. En tot cas, sospito que serà de menor intensitat que els induïts per l’acció directa dels humans.
El Kilimanjaro és especial pel seu simbolisme i pel misticisme que l’envolta. A la famosa novel·la “Les neus del Kilimanjaro” Hemingwai comença escrivint:
“El Kilimanjaro és una muntanya coberta de neu de 5.895 metres d’alçada, i diuen que és la més alta d’Àfrica. El seu nom és, en massai, «Ngáje Ngai», «la Casa de Déu». A prop del cim es troba l’esquelet sec i gelat d’un lleopard, i ningú ha pogut explicar mai què estava buscant el lleopard per aquelles altures”.
D’aquest lleopard mai he sabut si va ser real o una simple llegenda, encara que he vist alguna foto que suggereix que si que va existir. De totes maneres més enllà d’un animal mort, ha esdevingut un símbol del misteri d’Àfrica. Que hi feia un lleopard allà dalt? Hi ha moltes coses que no podrem entendre mai i això ens fa sentir més humans. I amb la desaparició de les neus del Kilimanjaro també perdrem part de la màgia que aquest món ens ofereix.
A les geleres del “Kili” li queden menys de vint anys. El compte enrere s’acaba ràpidament i com que tinc seriosos dubtes que podem aturar el rellotge, simplement queda aconsellar que ho visiteu si podeu. Al menys podreu dir que vosaltres les vàreu veure abans que es convertissin en un record d’allò que vàrem tenir i vàrem deixar perdre.
Avui comença la Conferència del Canvi Climàtic Barcelona 2009, que durarà fins divendres, 6 de novembre. És l’última reunió preparatòria abans de la Conferència del Canvi Climàtic de l’ONU, que es farà el desembre a Copenhaguen, capital de Dinamarca.
Diari de l’escola publica una edició sobre aquest tema. Ací teniu, doncs, una bona oportunitat per poder fer comentaris al vostre bloc i, també, poder estudiar amb profunditat els temes de l’efecte hivernacle i de l’escalfament global que entren dins del tema de l’atmosfera i dels quals caldrà examinar-se en desembre.
NOTA: De moment, la gent no s’anima a escriure. Us recorde que una de les activitats -obligatòries- programades per a l’assignatura de CTMA és el comentari de notícies d’actualitat relacionades amb el medi ambient i que té un valor de fins a un punt de la nota de l’avaluació. No us ho deixeu per a darrera hora. Recordeu que no es tracta de “copiar” sino d’analitzar les notícies, cercar informació complementària, organitzar la informació i poder donar la vostra opinió raonada sobre el tema. Una part important d’aquest treball és la de trobar fonts d’informació fiable. En aquest bloc jo vaig publicant entrades relacionades amb el tema que anem estudiant en classe (ara mateix sobre el tema de l’atmosfera) o notícies d’actualitat. També trobareu al bloc (part inferior dreta) una sèrie de notícies d’actualitat relacionades amb les assignatures del nostre departament. que vaig recollint d’internet. Podeu llegir-les i així poder saber sobre quin tema treballar. La resta depén de vosaltres
Fa uns dies us vaig passar unes fotocòpies que explicaven  com treballar el bloc.  Ànim i a escriure!!
  En el bloc “Repàs de Biologia” he conegut l’existència d’un joc de simulació que tracta un dels temes més importants del temari de l’assignatura CTMA. El videojoc del canvi climàtic “Alerta CO2” permet descobrir com reduir les emissions individuals de gasos. A una ciutat, Metròpolis, on els nivells de CO2 no paren de créixer arriben diversos desastres naturals.
Font:  OJEDA, F. 2009. “¿Qué herramientas proporcionan las TIC a la educación ambiental?“. Rev. Eureka Enseñ. Divul. Cien.,  6(3), pp. 318- 344
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Us anime a jugar. Potser siga un element que augmente la vostra motivació per anar incorporant els necessaris coneixements que per poder dominar aquesta assignatura. Solament caldrà escriure en el vostre bloc els fonaments d’aquest joc interacctiu i com ha estat la vostra experiència “real”. 
Oct
26
Al Gore narra una introducció a una sèrie de vídeos sobre canvi climàtic patrocinats per Google Earth.

Fa uns dies van estar parlant de la plataforma continental, la continuació de l’escorça continental per sota dels oceans. Van dir que la línia de costa ha anat variant amb el temps geològic, tot produint-se repetides pujades del nivell del mar (transgressions marines) com pot passar ara amb l’escalfament global que fon els gels de les àrees polars, o bé retirades del mar (regressions) com en el temps de les glaciacions.
Això està molt bé, però en aquesta animació, podreu comprovar vosaltres mateixos els efectes d’una elevació del mar en la forma actual dels continents. Us apareixerà un mapa mundi. Desplaceu el mapa amb la maneta cap a l’esquerra fins deixar la penísula Ibèrica al centre. Aleshores punxeu en el + que hi ha al mapa i augmentareu el tamany. Mireu la costa que més us interesse i comproveu els resultats d’una possible pujada del nivell del mar de fins a 14m. Mireu que passaria a casa nostra: adéu Albufera. Vindríem al cole … amb canoa!!!

Nota: En blau s’assenyales les zones que quedarien cobertes per les aigües.

A través de Google Maps, prova com han canviat força ecosistemes dels anys setanta ençà

El Programa de l’ONU per al Medi (UNEP) ha posat a la xarxa tot un seguit d’imatges preses des de satèl·lits que proven els efectes del canvi climàtic i el deteriorament ambiental en més de 200 punts d’arreu del món. Gràcies a Google Maps, l’usuari pot veure com era un glacial de Grenlàndia el 1991 i com és ara, com ha crescut Kuala Lampur des de 1974, a força de talar boscos, o com s’ha malmès l’ecosistema de Florida de 1973 ençà.

El recurs també ha de ser disponible per a Google Earth, però la web oficial de la UNEP no permet de descarregar-se el fitxer necessari per a poder-lo visualitzar correctament.

Jun
20
Filed Under (ESO, canvi climàtic, educació mediambiental, medi ambient) by biogeovfe on 20-06-2008

Una de les activitats realitzades en l’assignatura d’educació ambiental de 3 ESO fou la visió comentada de la película d’Al Gore “an inconvenient truth”. A continuació teniu el treball de Dario sobre la peli (en valencià) ique li va valdre l’aprovat en l’assignatura.

Dins de les activitats realitzades en l’assignatura d’Educació Ambiental de 3 ESO, els alumnes havien d’explicar mitjançant animacions o tires còmiques què era això de l’efecte hivernacle. Més informació la podeu trobar en aquesta entrada de photoblog

Animació 1

Animació 2

Còmic

Green facts ofereix una sèrie d’informes en 5 idiomes, entre ells el castellà i l’anglés, sobre diversos temes relacionats amb l’educació ambiental i les ciències de la Terra.
Ací teniu una llista dels temes tractats, entre ells el del canvi climàtic.
Estem estudiant el tema del canvi climàtic. ara que ja sabem algunes coses sobre el tema anem a encetar el seu estudi en anglés. Per facilitar aquest ambición objectiu utilitzarem la pel·lícula d’Al Gore “an inconvenient truth”
A partir de la visió, per parts, del film anirem estudiant els aspectes més importants del canvi climàtic.
RECURSOS EDUCATIUS QUE UTILITZAREM

Continuaré informant