UNA HISTÒRIA DE L’EVOLUCIÓ ALS NOSTRES DIES

BeakoftheFinch.ppt

Hosted by eSnips

Google ens presenta una eina molt interessant per cercar informació. la possibilitat d’accedir a millers de llibres, la majoria dels quals tenen un accés limitat, però que ens poden proporcionar la informació que necessitem en eixe moment. solament hem d’entrar en http://books.google.es/books?hl=ca i escriure el nom del llibre o de l’autor que ens interessa, tal com podeu comprovar en la imatge que teniu a sota. Hi ha tres possibilitats: llibres amb accés total, amb accés parcial o sense accés (encara que tenim informació per poder-lo adquirir)

Una vegada feta la cerca, podem accedir al llibre i també,  feu clic a l’enllaç “Afegeix-lo a la meva biblioteca”, emmagatzemar o compartir els llibres que ens interessen.

Proveu vosaltres. Per exemple el llibre “Fonaments de bioquímica” de Juli Peretó, publicat per la Universitat de València

Dues revistes de divulgació adreçada a lalumnat. La primera, Eureka, presenta tot una sèrie d’articles de divulgació  sobre diversos temes relacionat amb la ciència. La segona, Anfioxus, és una revista sobre evolució, escrita per professors i alumnes de centres de secundària de la Comunitat de Madrid

Harry Thompson és l’autor de l’èpica novel·la “This Thing of Darkness” titulada en castellà com “Hacia los confines del mundo” (editorial Salamandra, 2007)
Excel·lent novel·la, ben documentada, en la qual es descriu la vida de Fitzroy, les seves discussions amb Darwin, el seu periple per mars, aleshores desconeguts, i el món intel·lectual de l’època (1828-1865)
Fitzroy i Darwin es van conèixer amb 23 i 21 anys respectivament. Darwin accedia a l’expedició que comandava Fitzroy com naturalista sense paga i recomanat pel naturalista Henslow a qui havia conegut a Cambridge. Ambdós gaudien d’un intel·lecte i curiositat enormes i malgrat les seves diferents temperaments, una sincera amistat unirà els homes, que comparteixen una mateixa passió per la ciència. Ambdós perseguien amb força la veritat, encara que el seu concepte de la veritat fou radicalment oposat. Mentre Fitzroy defensava les seves creences religioses i el “ordre natural de les coses”, Darwin madurà la teoria que li faria famós. Al llarg dels quatre anys que va durar el viatge en el Beagle, van poder debatre sobre les idees que van anar desenvolupant.
Però abans de conèixer i conviure durant quatre anys, Fitzroy ja havia estat més avall de l’Estret de Magallanes. El Beagle va iniciar el 1826 la seva primera travessia per aquestes aigües, amb el propòsit d’aixecar plànols exactes dels principals canals i fondaderos. Per Fitzroy va ser el seu primer viatge com Capità.
Confiant aconseguir la cristianització dels fueguinos (habitants de la Patagònia en aquelles latituds), Fitzroy es va portar amb si a Anglaterra a tres joves indígenes. La seva intenció era adoctrinar i retornar a la seva terra, per on difondre l’evangeli entre els seus paisans.
De no haver existit Darwin, avui possiblement la figura de Fitzroy gaudiria de reconeixement mundial doncs entre altres èxits se li reconeix com el pare de la metereología moderna. Malauradament la seva vida va acabar en suïcidi. En qüestions meteorològiques, Fitzroy va ser un home insòlitament avançat al seu temps.
A banda d’inventar el pronòstic del temps, la contribucuón de Fitzroy a la història marítima va ser considerable. Les seves cartes de navegació de la Patagònia, Xile, les Maldives i Terra del Foc eren tan exactes que han seguit utilitzats fins fa ben poc: només la fotografia aèria ja aconseguit millorar la seva extraordinària precisió.
Lectura molt recomanable: una biografia novel·lada de Fitzroy i Darwin i de la seua època, un relat d’aventures quan hi havia encara món per descobrir, una reflexió sobre el canvi que va suposar per a la humanitat la “revolució industrial”, fragments novel·lats dels llibres de Darwin. 800 pàgines que no cansen.

Aquesta nova publicació de la Fundació Dr. Antoni Esteve recopila les aportacions científiques i la biografia de dotze investigadores de primer nivell, però no només recull la recerca per la qual han estat reconegudes en la història de la medicina –set d’elles van obtenir un Premi Nobel- sinó també els obstacles que es van anar trobant al llarg de la seva carrera per tal d’obtenir un reconeixement professional.

Aquest és el cas, per exemple, de Rita Levi-Montalcini, Premi Nobel de Medicina pel descobriment del factor de creixement nerviós, i a qui el fet de ser dona, jueva i investigadora en plena dictadura de Mussolini no la va frenar per a dedicar tota la seva vida a la ciència. Un reconeixement que no va obtenir de la mateixa forma Rosalind Franklin, científica que va tenir un paper decisiu en un dels avenços més transcendentals del segle XX –el descobriment de l’estructura del DNA- però que no va ser recompensada amb el Nobel concedit el 1962 a Watson, Crick i Wilkins.

Doce mujeres en la biomedicina del siglo XX reuneix a aquestes altres deu científiques rellevants: