Bloc sobre Ciències de la Natura escrit per Antoni Cassany, professor de l’IES Vicenta Ferrer Escrivà de València
En aquest any Darwin sempre és interessant disposar d’una completa informació sobre les illes Galápagos. Entre altres coses interessants podem accedir a caricatures de l`època sobre Darwin i altres personatges relacionats amb l’evolució
Avui fa 149 anys que es va publicar el famós llibre “On the Origin of Species by Means of Natural Selection, or the Preservation of Favoured Races in the Struggle for Life”
Potser llegir el llibre siga demanar massa a un estudiant de secundària, però podeu fer un viatge virtual dins del HMS Beagle, tal com va fer Darwin. solament has d’entrar en aquesta web del Natural History Museum de Londres
Harry Thompson és l’autor de l’èpica novel·la “This Thing of Darkness” titulada en castellà com “Hacia los confines del mundo” (editorial Salamandra, 2007)
Excel·lent novel·la, ben documentada, en la qual es descriu la vida de Fitzroy, les seves discussions amb Darwin, el seu periple per mars, aleshores desconeguts, i el món intel·lectual de l’època (1828-1865)
Fitzroy i Darwin es van conèixer amb 23 i 21 anys respectivament. Darwin accedia a l’expedició que comandava Fitzroy com naturalista sense paga i recomanat pel naturalista Henslow a qui havia conegut a Cambridge. Ambdós gaudien d’un intel·lecte i curiositat enormes i malgrat les seves diferents temperaments, una sincera amistat unirà els homes, que comparteixen una mateixa passió per la ciència. Ambdós perseguien amb força la veritat, encara que el seu concepte de la veritat fou radicalment oposat. Mentre Fitzroy defensava les seves creences religioses i el “ordre natural de les coses”, Darwin madurà la teoria que li faria famós. Al llarg dels quatre anys que va durar el viatge en el Beagle, van poder debatre sobre les idees que van anar desenvolupant.
Però abans de conèixer i conviure durant quatre anys, Fitzroy ja havia estat més avall de l’Estret de Magallanes. El Beagle va iniciar el 1826 la seva primera travessia per aquestes aigües, amb el propòsit d’aixecar plànols exactes dels principals canals i fondaderos. Per Fitzroy va ser el seu primer viatge com Capità.
Confiant aconseguir la cristianització dels fueguinos (habitants de la Patagònia en aquelles latituds), Fitzroy es va portar amb si a Anglaterra a tres joves indígenes. La seva intenció era adoctrinar i retornar a la seva terra, per on difondre l’evangeli entre els seus paisans.
De no haver existit Darwin, avui possiblement la figura de Fitzroy gaudiria de reconeixement mundial doncs entre altres èxits se li reconeix com el pare de la metereología moderna. Malauradament la seva vida va acabar en suïcidi. En qüestions meteorològiques, Fitzroy va ser un home insòlitament avançat al seu temps.
A banda d’inventar el pronòstic del temps, la contribucuón de Fitzroy a la història marítima va ser considerable. Les seves cartes de navegació de la Patagònia, Xile, les Maldives i Terra del Foc eren tan exactes que han seguit utilitzats fins fa ben poc: només la fotografia aèria ja aconseguit millorar la seva extraordinària precisió.
Lectura molt recomanable: una biografia novel·lada de Fitzroy i Darwin i de la seua època, un relat d’aventures quan hi havia encara món per descobrir, una reflexió sobre el canvi que va suposar per a la humanitat la “revolució industrial”, fragments novel·lats dels llibres de Darwin. 800 pàgines que no cansen.
Adam Rutherford hears that science teachers are increasingly confronted by questions about creationism and intelligent design. Some avoid the issue altogether rather than risk upsetting religious sensitivities. Rutherford supports calls for teachers to take on the issue and make evolution a priority in science teaching. But, despite his own atheism, he discovers how religious arguments can play a relevant role in explaining scientific theories